La teologia natural, també anomenada teologia racional, és l'intent de trobar proves de Déu sense recorre a cap revelació sobrenatural. Es distingeix, així, de la teologia revelada, basada en les Escriptures o en experiències religioses.
Aquesta expressió és usada en l'actualitat principalment per seguidors del disseny intel·ligent, per tractar de donar valor a proves que consideren científiques, però que són descartades i considerades errònies per les ciències naturals;[1] o usada per alguns tipus de partidaris de l'evolució teística, com el possible origen d'una futura explicació natural de Déu.